Resultats de l’enquèsta sociolingüistica sus la practica e las representacions de la lenga occitana en Novèla-Aquitània, Occitània e Val d´Aran

Quines son los que parlan occitan ? Quantes son ? Perqué utilizan la lenga occitana ? Coma l’an apresa ? La transmeton ? Perqué ? Qué ne pensan los que la parlan pas ? Autant de questions a las qualas l’Ofici public de la lenga occitana pòrta de responsas, apartir de las resultats d’una enquèsta sociolinguistica màger organizada a la debuta de 2020.

Atal, 8000 personas foguèron interrogadas sus la transmission, los usatges e las representacions de la lenga occitana en Novèla-Aquitània, Occitània e a la Val d’Aran, dins l’encastre d’un programa europeenc (POCTEFA), en collaboracion e amb l’ajuda financièra de l’euroregion Novèla-Aquitània Euskadi Navarra.
 

 

LENGA OCCITANA : ENJÒCS E PERSPECTIVAS

Dempuèi mantunas annadas, las autoritats localas (las doas Regions Novèla-Aquitània e Occitània e l’Estat), an realizat d’accions en favor de la transmission e l’usatge de la lenga occitana.
Atal, l’aumentacion del nombre de locutors actius contunha d’èsser una prioritat.
10 ans aprèp las darrièras enquèstas sociolingüisticas realizadas a Aquitània e Miejòrn-Pirenèus, èra necessari que los poders publics aguèsson donadas actualizadas sus la lenga, las siás practicas e las siás representacions.
Aqueste estat dels luòcs, de que los principals resultats son presentats aquí daval, pòrta sus un territòri mai qu’espandit: 8 000 personas representativas e entrevistadas en Novèla-Aquitània e Occitània, aital coma en Val d’Aran (Espanha). S’agís de la primièra enquèsta d’aquel tipe dins un airal tan ample, que compta  mai o mens  600.000 locutors.

Utís d’avaluacion operacional, los objectius d’aquel estudi son los seguents :

  • Aver un diagnostic fisable basat sus d’indicadors precises (competéncias lingüisticas / territòris / atges / categorias socioprofessionalas …) e seguir las evolucions dins lo temps amb los estudis ja realizats ;
  • Comprene, quantificar e seguir los cambiaments de comportaments e usatges (faiçons de transmission e vectors nòus, usatges…) ;
  • Reculhir las opinions de los publics e priorizar las esperas e los besonhs.

 

La sintesis de l’estudi es disponible aicí.

 

Percentatge de personas que dison que “parlan occitan sens dificultat o pro per manténer una simpla convèrsa”

Podètz tanben tornar escotar l’àudio de la presentacion dels resultats de l’enquèsta sociolingüistica sus l’occitan (diluns 22 de junh del 2020) directament aicí.

Photo : Charline Claveau (a drecha), presidenta de l’Ofici public de la lenga occitana, e Elodie Courregelongue, directritz d’estudis per COHDA, responsable de la realisacion de l’enquèsta.

@OPLO 2020

Ofici public de la lengua occitana

22, bd maréchal juin
31406 Tolosa cedex 9

Tel 05 82 60 02 80

Scroll to Top